Gotes d'aigua

Gotes d’aigua ressonen una a una lentament caient fins al fons de la font. Trenquen el silenci d’una nit misteriosa i tranquil·la. Sobtada per la incertesa.

L’esclat de preguntes es passeja amunt i avall per entre els carrers de pedra antiga fins arribar al recer de la plaça. Rodona. Petita. Com una bombolla de desconnexió. Només es permeten el pas dels gats nocturns que baden callats mirant-se amb els ulls oberts, brillants. No els cal dir-se res. Només sentir-se bé al costat de l’altre.

Les gotes segueixen el compàs rítmic sense pausa omplint la font fins desbordar-la. Un riu incontrolable ja, sense rumb. Sense destí.

Seguirà l’atzar el corrent de l’aigua de gotes mentre la llum de la lluna reflecteix tendresa moment sí, moment també?

Ningú guiarà el llit del riu que acaba de néixer. Els grills omplen el cor de les ànimes blanques i criden punyents i fort per les parets de pedra.

Les gotes segueixen caient una a una. No pararan mai. El riu es farà llarg i no en sabrem el final.

Si és que hi ha final.

Solts pensaments...

Bunyols de quaresma en una paperina i una xocolatina per després... Un cap ple d'idees enrevessades que juguen a fet i amagar dins un cervell exprimit de masses pensaments....Música que va distraient un camí conegut i desconegut alhora.... que fent i desfent, em porta fins a la boca del túnel fosc i humit. El mateix túnel d'altres vegades. I allà m'aturo. Dubtant si entrar. Total, fosc i humit és l'aire que m'envolta sempre. El sol sembla que s'amagui de mi. A què juga? El segueixo per allà on puc, però...

Cada dia poso espurnes de colors en un tapis imaginari. També flors i ocells...moolts ocells volant. Des de la muntanya arriben fins al mar. Toquen la cresta de les onades...blanca i brillant. I juguen amb els gavians que ja els esperen. Els hi ensenyen a nedar...els pobres ho intenten si...bé, mai es tard per aprendre, almenys a intentar-ho. Però tornen decebuts als seus arbres i es consolen amb una trista cançó.

La foscor em segueix com una ombra i no em deixa tranquil·la. L'albada dels dies calorosos sembla que la il.lumina una mica però no n'hi ha prou. No hi ha mai prou llum solar per carregar d'energia tantes plaques de la casa. Desordenada. Plats bruts a la cuina... roba per plegar...Els llençols fa masses dies que fan olor a son...al matí els airejo però al vespre...

Al tancar els ulls, desconnecto. Precedit per un garbuix de pensaments solts amunt i avall. Em giro i regiro batallant fins que el pes de la foscor damunt meu s'apoltrona, acompanyada pels petits felins que recorden la sabana.