El Otro Yo

( fragment de Zen en el arte de escribir de Ray Bradbury )

No escribo yo...
el otro que hay en mí
pide aflorar constantemente.
Mas si me apresuro a volverme y mirarlo
él vuelve a escabullirse
al momento y al lugar
en donde estaba antes
pues sin saberlo entorné la puerta
y lo dejé salir.
A veces un grito encendido lo llama;
comprende que lo necesito,
y yo también. Su tarea
será decirme quién soy bajo la máscara.
(...)

L'amor 2.

(exercici que ha consistit en canviar el final del conte" L'amor" de Quim Monzó, de recull de contes de " El per què de tot plegat" i intentar continuar el mateix estil )

Un dia(cansat de sempre la mateixa història) el futbolista pren la determinació que allò s’ha d’acabar. Després de pensar-s’ho molt, arriba a la decisió que ha de trencar amb aquell rol i no vol continuar així ni un dia més.
Així doncs(malgrat esforços), s’omple de paciència i a partir d’aquell dia no trucaria més l’arxivera fins que fós ella la que el truqués. Una tàctica trampa per crear interès o un neguit o qualsevol cosa que incités a l’arxivera a trucar-lo. A reconèixer els seus sentiments i deixar sortir aquella tendresa que el futbolista creu que té.
Els primers dies, el futbolista es distreu omplint les seves estones lliures amb diverses ocupacions( no és que en tingués gaires), va al cinema sol, mira la televisió sol, llegeix. Pensa que l’arxivera necessita temps per aclarir-se i ell li dona tot el marge necessari. Però mica en mica les seves activitats cada vegada es fan més avorrides i més llargues.
Després de quinze dies de mossegar-se les ungles, continua buscant alguna distracció. Surt al carrer. Passeja. Pensa en que ha de confiar. Que tard o d’hora l’arxivera el trucarà embogida de passió, i se la imagina corrent al seus braços.
A les tres setmanes d’espera, el futbolista odia l’arxivera. Pensa que no pot mofar-se d’ell d’aquesta manera i es planteja trucar-la i dir-li quatre fresques.
Avui a la tarda, després de dinar, el futbolista s’asseu davant del telèfon. Suspira. S’espera un moments i finalment marca el numero de l’arxiu municipal.
“Ho sento, l’arxivera ha plegat de la feina, s’ha casat i ha marxat de Barcelona”.