Tres visions

Cada vegada que em noto aquell pessigolleix darrera la nuca, me’n recordo d’aquell dia que vaig obrir la porta i et vaig veure darrera aquelles cares innocents. La frescor que de tu en sortia em va airejar la ment i em va carregar d’una energia que em convenia. Des de llavors que et busco sempre amb la mirada i m’acosto a tu per sentir-te ben a prop. I quan hi sóc, els batecs del meu cor se m’acceleren i les meves paraules se’m paralitzen de tal manera que l’energia que m’has transmès es rebota en el meu interior sense arribar a materialitzar-se en el que jo n’espero.
Ara, el dia que no hi ets, tinc la sensació que m’he deixat alguna cosa, que alguna cosa molt familiar s’ha quedat a casa. I em deleixo per la teva tornada.
-------------------------------------------------------
­­­
Cada vegada que noto que té un pessigolleix darrera la nuca, sé que se’n recorda d’aquell dia que va obrir la porta i em va veure darrera aquelles cares innocents. Vaig notar com se li il.luminava la cara i com rebossava de vitalitat. Va començar a parlar amb tothom. I de tant en tant em mirava i em somreia amb alegria com amb una joventut inesperada. Des d’aquell dia, quan arribo, surt a rebre’m i em parla a trompicons. Se’m queda mirant esperant seguir-me la conversa.
Diuen, que els dies que no hi sóc sempre es deixa alguna cosa important a casa...
------------------------------------------------------

Cada vegada que es nota aquell pessigolleix darrera la nuca, se’n recorda d’aquell dia que va obrir la porta i la va veure darrera aquelles cares innocents. La frescor que d’ella en sortia el van carregar d’una energia que li convenia. Des de llavors que la busca amb la mirada i s’hi acosta per sentir-la ben aprop. I quan hi és, els batecs del seu cor se li acceleren i les seves paraules se li paralitzen de tal manera que l’energia que ella li ha transmès es rebota en el seu interior sense materialitzar-se en el que ell n’esperava.
Ara, el dia que ella no hi és, té la sensació que s’ha deixat alguna cosa, que alguna cosa molt familiar s’ha quedat a casa. I es deleix per la seva tornada.

La perduda. L'any dels somnis. És lícit fer-ho per compassió.

La perduda que va sonar al mòbil va ser l’avís. L’any dels somnis d’un infant se li esvaïa en un instant i mai més no podria tornar enrere. Ell només volia riure. Només volia una estona alegre. Però es acabar. Ho va acabar. En un pas fals se li va escapar tot d’entre les mans. No volia, però una força desconeguda el va empènyer fins a un trist final. Ni el seu penediment, ni els seus raonaments el salvarien del seu destí. Ja estava. Havíen trobat el cos rígid i les seves empremtes. Volia fugir però els seus intents eren en va. Tot es girava en contra seu. Abans que el guarda l’avisés de la troballa del cos, encara tenia la pàl.lida esperança de sortir dissimuladament. Les hores avançaven i els garbuix de pensaments no el deixaven idear una solució d’escapada. Per tot arreu sentia que l’assenyalaven amb un dit i ell s’encongia ben avall.
Amb la mirada baixa, va sentir uns cops al vidre del cotxe. Ja estava. Alleugerit, va obrir i els entregà les dues mans.

-----------------------------------------------------------

Li sóna el mòbil només una vegada. Se’l mira. Tanca els ulls apretant-los fort. La pell li comença a suar i té calfreds. Comença a plorar, i a riure. Amb la mà es dóna bufetades en una galta. Parla: “no...no...És lícit fer-ho per compassió...”. Esbufega. Engega el cotxe. Condueix. Condueix ràpid. Se salta un stop i el piten uns quants cotxes. S’atura en sec. Mira l’hora. Les 18’00. Posa la ràdio i se senten les notícies en titulars.” Punyalada mortal. La víctima va ser agredida quan sortia del circ...”. Es tapa la cara amb les dues mans mentre s’ensorra cap avall del seient del cotxe. Una mà dóna cops al vidre amb els nusos dels dits. Ell aixeca la vista. Dos mossos d’esquadra li fan un senyal que surti. Ell respira fondo. Obre la porta i allarga les dues mans.