Núm. 4

Asseguda en un lloc nou,
envoltada de noves vides,
nous amics,
sense importar qui o què,
sense importar com ni perque,
descobreixo una nova corrent d’aire que bufa en una direcció que no conec
i que tant se m’en dóna cap on vagi.

La segueixo,
o més ben dit, em deixo portar.
Tant és per on passi,
i si va ràpid o va lent.
Tot i que a vegades la rapidesa em sobta. M’atabala.
I unes arrels antigues ofereixen resistència a la forta ventolera.

Així i tot, obro les ales renovades i pujo ben amunt allà on em porta l’àguila imperial.
El cel és net i pugem ben alt i l’aire fresc em toca la cara.

Des d’allà contemplo l’essència d’on vinc i penso.
No, no me n’oblido. Del meu origen, per res del món li canviaré el color i la forma. Li ensenyaré a l’àguila el meu niu reformat i enfortit amb noves branques.
Li ensenyaré que també sé volar tant amunt.
Li ensenyaré que també pot volar més avall

De cop descobreixo que ja volava l’aguila per entre els arbres
Descobreixo que jo ja era ben amunt
I que tant amunt com avall
Tant a dalt com a baix,
volem en el mateix sentit.

I així sigui.