Asseguda en un lloc nou,
envoltada de noves vides,
nous amics,
sense importar qui o què,
sense importar com ni perque,
descobreixo una nova corrent d’aire que bufa en una direcció que no conec
i que tant se m’en dóna cap on vagi.
La segueixo,
o més ben dit, em deixo portar.
Tant és per on passi,
i si va ràpid o va lent.
Tot i que a vegades la rapidesa em sobta. M’atabala.
I unes arrels antigues ofereixen resistència a la forta ventolera.
Així i tot, obro les ales renovades i pujo ben amunt allà on em porta l’àguila imperial.
El cel és net i pugem ben alt i l’aire fresc em toca la cara.
Des d’allà contemplo l’essència d’on vinc i penso.
No, no me n’oblido. Del meu origen, per res del món li canviaré el color i la forma. Li ensenyaré a l’àguila el meu niu reformat i enfortit amb noves branques.
Li ensenyaré que també sé volar tant amunt.
Li ensenyaré que també pot volar més avall
De cop descobreixo que ja volava l’aguila per entre els arbres
Descobreixo que jo ja era ben amunt
I que tant amunt com avall
Tant a dalt com a baix,
volem en el mateix sentit.
I així sigui.
27 d’agost 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Avui, asseguda a la cadira...allà...deixant còrrer l'aire que passava entre ella i jo...
Hi havia tan sols un metre de distancia i semblava que una mà no poguès arribar allà on estava ella, tant sutil com sempre...amb aquella mirada que sempre diu:"tot va bé" i amb aquella pau que des de sempre, des del primer dia ha després, i jo...m'he deixat abraçar entre les ales de l'àliga blanca que em protegia, que em vigilava molt dissimuladament intentant que tot anés bé, tot sota control...fent-me sentir una seguretat de no caure, de no relliscar i mentres la meva mà volia arribar a acariciar-la, ella anava movent el seu bec petit, suau, i no sé que deia perquè el meu entabanament no em deixava escoltar-la, jo tenia un fi que era no deixar-la de mirar fins que la seva mirada s'ha creuat amb la meva.Déu!!la seva ànima...la meva estàven juntes com tantes altres vegades, però aquesta ha sigut una de molt especial, sí! aquesta vegada no m'ha vist marxar, no he fugit com sempre feia, m'he atrevit a volar amb ella i deixar-me portar sense cap por que m'impedís que em pugui fer mal
Tinc la pell de gallina. Sencillament meravellos un petó "xica"
Núria F.B. (Igualada)
Publica un comentari a l'entrada