16 de febrer 2009

aquarel.la

Traducció i adaptació de la versió castellana de Aquarela ( Toquinho )

En el blau cel obert hi ha una llum transparent que il.lumina
ni la pluja i el vent en podran amagar el sol que brilla.

Ni les fulles dels arbres cauran per damunt del camí
que segueix la claror endinsant-se pel nostre destí.

Veus el prat d'herba fresca tocant l’horitzó com un mar verd?
hi podràs arribar, només t’has d’aixecar i posar-te a volar.

Per les aigües que s’endinsen, per les aigües de color blau
dins la barca vaig a trobar-te, tu ets la vela que em va guiant.

Per sota de l’aigua neden mil colors
van per on volen seguint la corrent.

Dalt del cel veig, per entre els núvols, dalt del cel veig, de color blau,
va enlairant-se des de la platja, un estel que vol ser fugaç.

Amb les mans saluden els nens que ja corren,
van al seu darrere, no sé on aniran, no sé on aniran.

En un tram de les vies trobem un paisatge de somnis
dalt del tren arribem sent l’infant diferent que volíem ser.

D’una Amèrica a l’altra, saltant en només un instant
només cal desitjar, tancar els ulls i posarte a sommiar.

Aquell nen que s’enfila, pujant per les branques d’un arbre
des de dalt veu la vida que arriba amb la brisa d’un mar llunyà.

No sabràs mai fins on arriben les estrelles de l’univers.
Dins la nau vés a buscar-les potser les trobes en un moment.

Si l’amor s’acosta és tota l’alegria
que de lluny arriba sense avisar.

Pren el cor que t’omple la vida, la tendresa que et fa vibrar.
L’esperança no deixis perdre, tota la pena marxarà.

Tot el teu destí és una aquarel.la, un quadre que pintes
de tots els colors, de tots els colors.

En el blau cel obert hi ha una llum transparent que il.lumina
(tu m’el pintaràs...)
ni la pluja i el vent en podran amagar el sol que brilla.
( tu m’el pintaràs...)