Sense tu.
Només la teva música per a serps
m’acompanya en les llargues tardes de diumenge.
Distreta, tan sols, pels ocells que picoten pel terrat.
Abstreta en les paraules que escric.
La lluna de dia, m’ensenya el món vist per tu.
M’explica què fas i on vas.
Aleshores imagino la teva vida.
Potser ets un estrany en terra estranya.
Potser ets com l’aigua dins l’aigua.
Jo mentrestant, escolto els acords de les onades contra les roques.
Envio una besada a s’aire per tu.
I ploro en silenci.
La teva absència m’ha fet convertir-te en un símbol.
En un ideal bonic.
Fals.
¿Caldria desar les sensacions antigues, oblidar-les i deixar-les en un record?
Potser ja és hora de mudar la pell.
Agafar un tren a la ciutat entre núvols
i observar com avui plou sobre el mar.
La meva anada i la teva tornada
han anat fora de temps.
Les teves mans i les meves ja no poden tocar-se.
Malauradament.
Potser en un món a part podríen retrobar-se
i despertar en un somni real o imaginari.
Així el teu so deixaria de punxar-me al cor.
Així podria respirar en llibertat.
I la teva ànima i la meva restarien juntes sempre.
Separades dels seus cossos que es mantenen a distància.
Només la teva música per a serps
m’acompanya en les llargues tardes de diumenge.
Distreta, tan sols, pels ocells que picoten pel terrat.
Abstreta en les paraules que escric.
La lluna de dia, m’ensenya el món vist per tu.
M’explica què fas i on vas.
Aleshores imagino la teva vida.
Potser ets un estrany en terra estranya.
Potser ets com l’aigua dins l’aigua.
Jo mentrestant, escolto els acords de les onades contra les roques.
Envio una besada a s’aire per tu.
I ploro en silenci.
La teva absència m’ha fet convertir-te en un símbol.
En un ideal bonic.
Fals.
¿Caldria desar les sensacions antigues, oblidar-les i deixar-les en un record?
Potser ja és hora de mudar la pell.
Agafar un tren a la ciutat entre núvols
i observar com avui plou sobre el mar.
La meva anada i la teva tornada
han anat fora de temps.
Les teves mans i les meves ja no poden tocar-se.
Malauradament.
Potser en un món a part podríen retrobar-se
i despertar en un somni real o imaginari.
Així el teu so deixaria de punxar-me al cor.
Així podria respirar en llibertat.
I la teva ànima i la meva restarien juntes sempre.
Separades dels seus cossos que es mantenen a distància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada