Implíca't d'un cop

- Implíca’t d’un cop!
- Què vols dir ?
- Doncs això, que t’impliquis!
- Ja, però en què.. o en qui?
- No faràs veure que no saps a què em refereixo?
- Doncs no, la veritat és que no
- Serà tonta…
- Escolta maco!
- Perdona…però és que no em puc creure que no te n’adonis.
- Adonar-me de què?
- Però que no ho veus? Si ho tens davant dels nassos!
- Jo no veig res. Parla clar, vols?
- Està claríssim!
- El que està clar és que no ho entenc.
- Mira, el que vull dir-te és que no defugis les conseqüències i et mullis una mica
- Això ja ho he entés però, quines conseqüències i on m’he de mullar?
- Grrr… mira que no veure-ho…
- Fés el favor d’explicar-me de què va la cosa que ja començo a perdre els nervis.
- No t’he d’explicar res. Tu ja ho saps prou bé.
- No sé res jo. Almenys dóna’m una pista…
- No. Ho hauràs de rumiar tu sola.
- … ( silenci )
- doncs… no se m’acut.
- Ooh.. que n’és de curta…
- Va, diga’m alguna cosa…una paraula…encara… que sigui…
- No.
- Va…
- No.
- Qué difícil ets!
- Bé. S’em fa tard. M’en vaig. Així rumiaràs una mica més
- No seràs capaç d’anar-t’en i deixar-me així?
- Sí, en sóc capaç
- Sense dir-me’n res?
- Sense dir-te’n res.
- Seràs…
- Apa ( li fa un petó ) ja em trucaràs quan ho hagis esbrinat.
- Sí clar!
- Adéu
- Adéu..