Potser penses que...

( a arrel de Retrat d’una dama de Henry James)

Isabel va arribar a Roma. Aquesta vegada la seva arribada no va ser la d’una ciutat impresionant i magnífica. El seu viatge amb tren li havia servit de repós espiritual i reflexió.
Al sortir de Londres el seu cos estava trasbalsat i els seus pensaments s’allunyaven bastant de la raó i la coherència. Però a mida que avançaven les hores de viatge les seves decisions arribaven a un punt que ni ella mateixa se’n podia baldre,
La seva tornada a Roma era clara i concreta, i només per un propòsit. Deixar de ser Mrs. Osmond. Estava decidida a recuperar Isabel Archer , ho faria, per a ella, per a Ralph. Ara que el seu cosí era mort. Tant de bo se n’hagués adonat abans. Recordava les paraules de Ralph abans de casar-se, i les d’Henrietta i les visites de Gaspar Goodwood, fins i tot de Mrs. Touchet.
Tots l’havien advertida. Pero ella creia, havia cregut en una relació on no importaven els cercles, on no fés falta tenir un nom o una posició. Ara es trobava sola, l’havien manipulat pels seus diners. Pels diners de Ralph. Ara els empraria. Els utilitzaria per a uns propósits més llunyans amb que Mr. Osmond pogués imaginar.

Va entrar a Palazzo Roccanera amb més forces que no es pensava. La criada va fer-li entrega d’una carta que l’estava esperant. Bé_va pensar. El telegrama que va enviar la nit abans de marxar havia arribat a temps.
Mr. Osmond es trobava amb els seus dibuixos. Ella va entrar al seu estudi sense fer salutació. Ja li havia perdut la por. Ja no temia res. Gilbert Osmond va aixecar els ulls vers Isabel.
_ Potser penses que pots entrar! va dir Mr. Osmond fent un esforç per simular la seva sorpresa.
La nostra protagonista es limità a deixar la carta damunt la taula i marxà acte seguit sense importar-li les conseqüencies.

L’esperava a fora un cotxe de lloguer que la duria al convent on es trobava encara Pansy, la seva dolça fillastra. Allà la posaria al dia de la nova situació.
Al vespre arribaria a Florència on passaria unes setmanes a la casa d’il Signorino, on Ralph hi havia passat les temporades fredes de Londres.
Allà escriuria Gaspar Goodwood.