No em "vacil.lis"

No em "vacil.lis",
que quan et veig que t’arrossegues amb un llast discretament,
m’impulsa un desfici de vivència incert.
acluco l’instant dels records
i observo la imatge d’uns avets pendent de podar.

Amable, però,
assajo amb el ritme dels teus passos.
Fins que m’afeixuga la inquietud.

I,
ja desolat,
davallo ferm fins a una nova fita.
On la tristor s’ha esvanit i ha mudat de casa.

Ara,
magre i eixut,
no importa.
Seguiré la nova ratxa com un ral.li.